Avui comencem una nova temporada dels reptes de Pedreguer. I la comencem de manera urgent, per tal com hi ha problemes per esbrinar un cas que s’ha produït al país veí, a França, i on els detectius més importants del país i de fora no han pogut treure trellat.

Per això, i assabentats dels vostres èxits en casos relacionats amb la cultura clàssica i les seues llengües, s’han posat en contacte amb nosaltres per tal que us traslladem el cas i feu tot el possible per ajudar-los a resoldre’l.

Aquests són els fets:

Baltasar Pullido, un home molt reservat que vivia a una gran mansió als afores de Toulouse, ha aparegut mort a la seua habitació, amb un tall de respectables dimensions a la panxa, amb les entranyes mig fora… Ni empremtes dactilars, ni proves, ni testimonis, ni res de res… A una cambra subterrània han aparegut nombroses obres d’art donades per desaparegudes o furtades fa temps. Resulta que el bon Pullido era un delinqüent de guant blanc. De poc li ha servit, però! Només una nota escrita a mà del presumpte assassí, que (típic d’eixos delinqüents satisfets d’ells mateixos i que tant abunden a la ficció) repta a les autoritats a un curiós exercici d’investigació. Aquest és el text:

Miserables i patètics gossos policials, no només acabe d’assassinar al més gran lladre d’obres d’art, sinó que, a més, m’he fet amb un objecte d’art de l’existència del qual no teníeu ni idea… Però, com que soc de tarannà amable, tinc la delicadesa de deixar-vos aquestes ratlles, amb el convenciment que sou tan suros que no sabreu interpretar-les… Ara comence una fuga que em portarà arreu del món… Us repte a què m’enxampeu!

Només us diré que em dispose a creuar un mar per tal d’arribar allà on s’anima a conrear l’amor fraternal… Una vegada allà, haureu de visitar la seu de les Muses, on trobareu un personatge, castigat per les potències divines, que tindrà per sempre les mateixes ferides que el dissortat Baltasar… Als peus d’aquest personatge us deixaré, el mes vinent, la següent pista… perquè estic convençut que quan arribeu jo ja hauré marxat… Jajijojajota!… Ah, i per anar obrint horitzons, us he de dir la primera pista sobre l’objecte que m’he emportat: és una estàtua…

Enigmàtic, oi? És evident que haurem de donar els següents passos:

  1. On ha anat el fugitiu? Per què?
  2. A quin indret hem d’anar una vegada localitzat el lloc?
  3. Quin personatge hi ha a eixe indret amb les mateixes ferides que el mort? Explica’ns la història d’aquest personatge.
  4. Està fidelment representat eixe personatge i les seues circumstàncies?
  5. Saps quin és l’objecte furtat? Supose que no: el maleït fugitiu ha deixat una pista massa general!

Teniu fins al 22 de novembre per a lliurar les vostres conclusions. Com sempre, podeu donar-ho en mà al profe, per correu electrònic o emprant aquest formulari.

Ah, i recordeu que l’activitat compta per a arredonir les vostres qualificacions acadèmiques i que, no cal dir-ho, estan convidats a participar tots aquells companys, instituts i gent desfeinada que vulga fer-ho…

No deixeu que aquest fugitiu tan fantasma se’n surta!!!