Blogs a l’aula
Tot i que vam fer la cloenda el dijous passat, el curs que he vingut impartint on-line “Els blogs, una eina educativa per a les humanitats“, cortesia del CEFIRE de Sagunt i el seu motor clàssic Hermes, va acabar el dilluns 3 de desembre.
Ha estat una nova experiència per a mi i per a la majoria dels “discipuli/ae” inscrits i el resultat, almenys per a mi, ha estat molt satisfactori.
Què queda?
- Un blog de suport, que aniré ampliant, supose (m’han proposat repetir l’any vinent)
- Un curs amb material en xarxa, per si algú vol fer-ne ús (cliqueu sobre “Entrar como visitante” quan accediu)
- Un raconet on quedarem “immortalitzats” tots els participants
- I el millor, un seguit de nous blogonautes que espere que seguisquen oferint-nos els seus sabers:
- Elena: El vellocino de oro
- Teresa: Teresa
- Miguel Ángel: Nihil sub sole novum
- Charo: Suadent cadentia sidera somnos
- Raquel: Hemeroskopeion
- Mariatxu: El paraíso de Eudore
- Sunny: Los trabajos de Hércules
- Mª Jesús: Vianos
- Begoña: Aracne
- Domingo: La túnica de Neso
- Silvia: Penyagolosa
- José: Gygès
- Antonio J.: Tojoher
- José Vte.: Cui ergo isti didici?
- Amelia: De griegos y romanos
- Vicenta: A la vora del Belcaire
- Begoña alia: El juicio de Paris
- Elías: Musae
- Carles: El cortejo de Dioniso
Ha estat un plaer (només lamente no haver pogut il·lusionar a tots els que s’havien inscrit al principi, ja que ens van abandonar pel camí 7)!
El dinar el ferem, uns pocs, però ho passarem molt bé.
” Que se repita “. I és que dinant també tens sempre un munt de coses que aportar-nos i ensenyar com ho has fet fins ara on-line.
Ets massa.
Sembla que la majoria no té massa interès. Si us sembla, als poquets irreductibles, podríem fer-nos un cus-cus o algo després de nadal… ja ens llegim…
Sergi no sé si a la fi es farà el dinaret amb tots els companys del curset, encara que uns quants estem fent tot el possible per a que així siga. De no tornar-nos a veure enviar-te les meues gràcies per donar-me a conèixer tot aquest món. Un treball excepcional. Tibi gratias ago
Gràcies, Ana, però com comente no sé on (ja em marege massa) la sorpresa ha estat coom s’aprèn entre tots de tots… al cap i a la fi una de les grans coses d’açò de la web 2.0, no?
Bss
Queda más: el reconocimiento de todos los que hemos aprendido contigo a través de la Red.
Enhorabuena por el trabajo realizado, ha sido maravilloso seguiros desde la distancia.