Avui, per diferents mitjans (Ana, Lluís, Sebastià, hoy.es…) m'he assabentat d'un fet que fa que moltes vegades vulguem llançar a fer punyetes açò de l'ensenyament i deixar que siguen certs pares els qui hagen d'aguantar la gran educació d'alguns fills.
Carlos Cabanillas, un extraordinari professional al que només conec de manera virtual, ànima mater del projecte Chiron i un incansable innovador en qüestions de TIC i ensenyament, a més de Cap d'Estudis del seu centre d'estudis, ha estat considerat penalment responsable d'una falta d'injúries contra un alumne del seu centre, tot basant-se únicament en el testimoniatge d'aquest alumne i un amic…
Pegueu-li una miradeta a la carta que el mateix Carlos escriu al diari extremeny Hoy i als posts que escriuen els companys que més amunt esmente…
Jo, com cap d'estudis d'un centre de més de mil alumnes durant 11 anys (1992-2003), n'he vist de tots els colorets (des del pare que fa una assegurança al seu fill per cobrir tot allò que puga trencar al centre a la germana irada que entra al centre volent trencar-li la cara a algú que ha mirat malament el seu germà) i coneguent Carlos (tot i que virtualment) i els valors que actualment alguns pares donen als seus fills sé que aquest professional ha estat injustament tractat.
Des d'ací una abraçada a Carlos i una crida a tots aquells que pensen que des de Sòcrates ençà la justícia hauria d'haver evolucionat quelcom.
(Potser podríem, a banda d'expressar la nostra solidaritat amb el mateix Carlos, enviar algun escrit a la premsa extremenya -en versió escrita i digital- i/o la conselleria d'educació -senyora Eva Mª Pérez López)