Esther, Lídia, Noèlia i Mireia… molt bé! S’ha notat que estàveu treballant Frankenstein a Anglès, oi? Copie la resposta de Mireia als reptes de la tercera etapa:

La primera parada de l’assassí és la Villa Diodati, a la vora del llac Leman (o llac de Ginebra) on l’escriptora Mary Shelley va residir durant un temps i on va concebre la idea del que després seria la seva principal obra.

L’obra és Frankestein que tracta d’un jove, Victor Frankenstein, que és un estudiant de medicina que un dia es trasllada a Gran Bretanya per completar els seus estudis. Allí s’apodera d’ell la idea de retornar un cos humà mort a la vida, i es tanca durant molt de temps a un laboratori fins que aconseguix crear el seu objectiu. Però, una vegada creat, a causa de l’horrible aspecte del que ell anomenarà “monstre”, l’abandona. Passa un temps preocupat per la idea que la seua creació està viva i descobrix que membres de la seua família estan morint en mans del monstre. Aquest el va a buscar i l’obliga a que cree una companya perquè es troba sol i vol estar amb més gent, però en l’últim moment, Frankenstein, que no vol un altre monstre com aquest al món, decidix no fer-ho i el monstre es queda sol. Aquest jura venjar-se dels humans i els declara la guerra. Frankenstein decideix perseguir-lo fins la mort, i acaba morint. Quan el monstre s’assabenta, també es mor, suicidant-se.

Aquesta història està basada en el mite grec de Prometeu.
Prometeu és un dels set titans i va ser conegut com el creador, benefactor i amic de la humanitat. Junt al seu germà Epimeteu va rebre l’encàrrec de crea la humanitat i de proveir tots els éssers vius de la terra els recursos necessaris per a sobreviure. Epimeteu va concedir atributs com el valor, la força, la rapidesa, a demés de plomes, pell i altres elements protectors. Quan va arribar el moment de crear un ser que fora superior a la resta, es va adonar que ja no li quedava res que concedir i es va vore forçat a demanar-li ajuda a Prometeu. Ell, per a fer als homes superiors als animals els va donar la facultat de caminar de peu igual que els déus. Després els va atorgar el foc que era el do més valuós que qualsevol que hagueren rebut els animals. Aquesta i altres accions van fer enfadar Zeus i aquest va fer encadenar Prometeu a una roca del Càucas on era atacat tots els dies per un àguila que li devorava les entranyes i tornaven a créixer-li cada nit. Finalment va ser alliberat per Hèrcules.
Prometeu va ser un creador que va acabar sent màrtir, com Frankestein.

La capital de la zona on es troba la Villa Diodati és Ginebra. Aquesta és la paraula que es troba oculta en la cita en llatí:
Ad Geneva(m) extremu(m) oppidu(m) Allobrogu(m) quam maximis itinerib(us) pervenit.
I aquesta frase es troba envoltant el retrat de Juli Cèsar, emperador romà, que es troba a una plaça d’aquesta ciutat.

Però el nostre assassí ja havia pegat a fugir i avui, mentre tafanejava per la xarxa m’ha enviat açò:

Ui, ui, ui… quina por! Quasi m’agafen! Bé… d’il·lusió també es viu… Ara tenia ganes de relaxar-me i he anat a prendre els banys allà on s’adorava a Sul, deessa que no és romana, però que s’assembla. I com que sóc tan xulo, us deixe fins i tot una imatge:

Després del banyet, m’hi acostaré a un lloc, a la mateixa ciutat, dedicat a la memòria d’una escriptora, els llibres de la qual són força cinematogràfics, per la quantitat de films que han estat adaptats basant-s’hi. Finalment, aniré al costat d’aquest edifici a veure’n un altre d’eixa època que suposadament tant coneixeu, il·lusos!

[Ah, l'estàtua que m'he emportat va ser salvada "in extremis" de la desfeta d'una famosa guerra]

Atenció, preguntes:

  1. En quina ciutat està el xulo?
  2. Què té a veure la deessa de la qual parla, amb els déus romans?
  3. Quin centre ha visitat després? A quina escriptora està dedicat? Compara l’educació greco-romana amb la de l’època d’aquesta escriptora. Reflectia l’obra d’aquesta eixe ideal d’educació de l’època?
  4. Quin és l’edifici que ha visitat al final?
  5. Què s’ha emportat l’assassí? Una estàtua amb més de 3000 anys que representa a una divinitat grega i que va ser rescatada per algú d’una ciutat que va patir una guerra famosa.

I, com sempre, m’ho doneu a mi, o ho envieu per mail o formulari. Teniu fins el 14 de març.

Salutem plurimam!