Repte VII i solució a l’anterior
Excel·lent “cum laude” per a l’única participant en l’anterior repte, Esther.
Només un error en l’exercici: el film Frankenstein no és alemany, sinó estadounidenc. La resta, molt bé. Podries passar-me’l en format cibernètic per tal que pugueren fruir tots aquells que ens llegeixen.
Vas saber cercar per la selva aràcnida i trobar el lloc on estaven totes les respostes: Prometeu i Pigmalió.
REPTE VII
nugae
anecdotetes
Aquest penúltim repte serà curtet per dues raons: per als poquets que participeu, no vull que es calfeu massa el cap; l’altra raó és que el vostre humil blogaire es tira la manta al coll i es presenta a les eleccions municipals: aniré de segon de la llista del Bloc Nacionalista Valencià a l’Ajuntament de Pedreguer… Per això, les intervencions seran més espaiades. Com deia l’amic Aristòtil, som animals polítics, i vull donar el pas i veure si es pot fer alguna cosa útil. Com deia Toynbee, el major càstig per als qui no s’interessen per la política és que seran governats per persones que sí que s’hi interessen… Ja veurem.
Bé, anem al que interessa: tres qüestions sobre curiositats clàssiques:
-
Cal anar de seriós per a dir les veritats? Què impedeix dir la veritat amb alegria? Quin autor llatí va dir aquest cant al sentit de l’humor i a no prendre’s les coses a la tremenda? Has de dir autor, obra i xicotet comentari sobre el que volgué dir.
-
Un famós emperador romà va celebrar un matrimoni amb un altre senyor. Qui és? Conta’ns l’assumpte.
-
I ara una sobre allò que aprenem de seguida d’altres idiomes: les paraulotes. Què vol dir “mentula”? Quin personatge romà portava aquesta “bonica” paraula de malnom? Com ho sabem?
I ja està. Com sempre, haureu de donar-me les respostes en mà o mitjançant emilio. Últim dia: 24 de maig.
Ara me’n vaig.
Salutem plurimam!
Moltes gràcies, Lluís… Espere no haver-me clavat en terrenys massa pantanosos… pel que vinc observant la política municipal es nodreix d’al·lusions “ad personam” més del que m’agradaria. Però bé, ens seguim llegint, of course…
Sergi,
et desitjo molt sincerament sort i encert en la teva ‘aventura’ municipal. Ja va bé que n’hi hagi gent amb idees en aquests llocs.
Que et sigui lleu…
Una abraçada.
Lluís.