Bé, benvolguts i mai prou ponderats alumnes!

Recordeu la darrera etapa? Igual que l’anterior, us ha costat Zeus i ajuda arribar al final; fora de termini… L’assassí ha tornat a fugir, doncs. Quasi quasi l’ha pillat Fiona. Aquest ha estat el procés:

Llibre i autor a què es fa referència:

Juliano el Apóstata, Eugene Luther Gore Vidal (més conegut com a Gore Vidal)
He arribat a aquesta conclusió seguint els següents passos:
la definició “tipus de cinema de terror que es centra en el que és visceral i en la violència gràfica” ens portava al cinema Gore.
Per tant, açò ens portava a que el nom de l’autor seria gore. Si poses en google: “escritor gore” aquest és el primer nom que surt, i llegint la seva actividad profesional podies llegir aquest fragment:
“En 1964 publicó la meticulosamente documentada novela Juliano, que relata en epístolas la vida del emperador Apóstata, y de la que ha sido alabado por numerosos psicólogos su cuidadoso retrato del perfil psicopàtico a través de la inquietante figura del hermoso príncipe imperial Constancio Galo;”
I després de dubtar entre Juliano i Constancio Galó, així he esbrinat la primera pista.

Emperador autobiografiat i un poc d’història sobre ell:

(faig copia i pega de la wikipèdia perquè copiar-ho tot… uff.. però m’ho he llegit, ho promet! Ah, i ho he trobat fàcilment escivint Juliano el apostata al google, es la primera entrada)
Flavio Claudio Juliano, llamado el Apóstata (Constantinopla, 332 -Maranga, 26 de junio de 363)  fue emperador de los romanos desde el 3 de noviembre de 361 hasta su muerte.
Hijo de un hermanastro de Constantino el Grande, fue junto a su hermano Galó el único superviviente de la purga que acabó con su rama de la dinastia en 337. Tras pasar su infància y juventud apartado del poder, su primo Constancio II lo nombró César de la pars occidentalis en 355, menos de un año después de la ejecución de su hermano, que también ostentó la dignidad de César. Constancio le encargó rechazar la invasión germànica de la Galia, tarea que realizó con gran efectividad.
En 361 aprovechó sus éxitos para usurpar la dignidad de Augusto, preparàndose para la guerra civil. Sin embargo, la repentina muerte de su primo lo convirtió en el legítimo heredero antes de que se rompieran las hostilidades. Renegó entonces públicamente del cristianismo, declaràndose pagano y neoplatónico, motivo por el cual fue tratado de apóstata. Juliano depuró a los miembros del gobierno de su primo y llevó a cabo una activa política religiosa, tratando de reavivar la declinante religión pagana según sus propias ideas, y de impedir la expansión del Cristianismo, però fracasó estrepitosamente.
En su último año de reinado emprendió una desastrosa campaña contra el Imperio Sasànida. Incapaz de tomar su capital, Ctesifonte, debido a la carència de material de asedio, emprendió la marcha por el desierto, tratando de unirse al resto de las fuerzas romanas, que culminó en su muerte en una escaramuza. Su fin fue asimismo el de la dinastia constantiniana.
Aunque su reinado fue breve y acabó en desastre, la figura de Juliano ha despertado un gran interès entre historiadores y literatos debido a su peculiar personalidad y a su intento de restaurar el paganismo en el Imperio Romano. Es en ocasiones llamado Juliano II para distinguirlo de Didio Juliano (193).

On va ser proclamat emperador:

Posant en google, Juliano apostata emperador ens apareix esta pagina entre altres: http://wvvw.biografiasyddasxorn/biografía/j/juliano_el_apostata.htm
i allí trobem aquest text que ens dona la informació necessària: “Destinado a la frontera del Rin, luchó eficazmente contra los germanos y reforzó las fortificaciones de la Galia; el prestigio militar que adquirió en aquellas campanas hizo que las tropas, amotinadas contra la orden de trasladarse a Oriente, le proclamaran emperador en Lutecia (París) en el 360.”

En quin indret d’eixe lloc està l’assassí:

Després de passarme una llarga estona indagant, ho he trobat!
L’imatge que ens deixaves com a pista es: Victoria alada de Samotracia, probablement de Pithókritos de Rodas, (hacia el 190 a. C.)
És una escultura que es troba al museu del Louvre, i allí es on està el nostre capollet assasí.

Très bien, Fiona! Però hauries d’haver concretat una mica més: el Louvre és enorme i li ha donat temps a anar-se’n! Podies haver provat ací i ací. O més directament ací. O, en fi, ací.

Bé, al peu de la Victòria de Samotràcia, l’assassí havia deixat aquest darrer repte:

Ai, mon Dieu! Que en sou, de lents i pocasoltes! Crec que aquesta és la darrera oportunitat que us deixe, pardillos! En acabar, juny, me’n vaig de vacances, juas, juas!

Bé, com que estem al mes de les flors, haureu de cercar un personatge relacionat amb aquest mes… Però serà el grec? Serà el romà? Què serà, serà? Pista:

Ja ho teniu, doncs bé… En quina regió va nàixer? Ai, quina regió. M’agrada… és contradictòria, com jo… És feliç? O és tètrica - Et in _______ ego? No sé, no sé… Estaré a la ciutat on va morir un pintor que va crear una obra amb un títol que acabe de donar. Més exactament al museu arqueològic, que sé que us agrada. Li he posat l’ull a açò:

Doncs ja està; vinga, abans que s’emporte això:

  1. Quin personatge busquem? Quin dels dos que esmenta? Per què?
  2. Regió on va nàixer.
  3. Referències que es fan a eixa regió. Explica-les una mica.
  4. Quin pintor va pintar alguna cosa relacionada? Amb quin títol?
  5. En quina ciutat està? Què és això que vol furtar?

Teniu fins al 10 de juny (els de segon, fins al 24 de maig) per a lliurar les vostres conclusions. Com sempre, podeu donar-ho en mà al profe, per correu electrònic o emprant aquest formulari.