Aniversari!
Entre tantes coses i amb la rutina del blogaire, se m’havia passat…
El passat 6 de febrer, aquesta bitàcola acomplia 3 (tres) anyets publicant a la blogosfera…
Donem començament a la bitàcola del Departament de Llatí de Pedreguer. Volem que siga una eina per a exterioritzar i fer públiques totes les dèries i assumptes relacionats amb el llatí i la cultura clàssica en general…
Així començava el primer article, això sí, en altre allotjador de blogs, Zoomblog (que justetament avui no funciona, ja veus tu! Si per una d’aquelles quan lliges aquest post, ja va, pots veure l’article en la seua ubicació original).
Moltes coses han passat, però em quede en el descobriment de companys fantàstics, en la bona companyia dels comentaristes i en la paulatina adquisició de coneixements, que, ara fa tres anys, ni pensava que podria assolir.
Espere seguir comptant amb la vostra complicitat.
[només empanya una mica l'esdeveniment el fet que avui hem hagut de sacrificar, després de més de 16 anys, un gran amic, l'Indi... En record seu, doncs]
D’avui a l’any que ve i a l’altre i l’altre i l’altre…
RIP Indi!
Moltes gràcies als dos… i esperant seguir llegint-vos també a vosaltres…
Un luxe tenir-te en la blogosfera clàssica.
Que seguisques disfrutant-la i nosaltres que ho vejam.
Gràcies a tots…
Mertxu, prova de la cabuderia dels de clàssiques és que ací tenim, “en la brecha” als dos primers comentaristes d’aquest blog, ben vius, l’Ana i el Sebastià (parella d’olímpics, tu!), l’apreciat Lluís i el diví Hermes (pobre Cerber! no sap el que li espera… una mascota encara més cabuda que l’amo!). Domingo, la qualitat dels deixebles fa tres quarts de la feina dels magistri… Espere seguir llegint-vos per mooooolts anys.
Per molts anys, company!
L’enhorabona, Sergi! Tres anys..! I el primer comentari… de l’Ana, com no podia ser d’una altra manera. Jo també estic molt content d’haver trobat uns companys tan fantàstics.
Per molts anys!
Anys y anys per molts anys!!!!
Algú, una vegada, em va dir que la vida d’un blog era com a màxim d’un any.
Serà que els de clàssiques som així de cabuts, o que hem perdut la noció del temps, però, noi, quina alegria dóna cel.lebrar el teu tercer aniversari.
FELICITATS, y no pares sigue, sigue
Enhorabona, Esfinx Pedreguerina!
Ja han passat tres anys, si sembla que va ser ahir quan les canes començaven a sortir…
Sent lo de l’Indi, però pensa que ara li fara companyia al Cerber.
Felicidades, Sergi. He visitado ese primer artículo con su comentario, ¿de quién iba a ser? jajajaja, no hay remedio para eso. Seguimos en la brecha, leyéndonos.
Enhorabona, magister! Espere seguir llegint-te molts més anys. Som molts qui hem tret el cap al món dels blocs gràcies a tu, i tot açò en només tres anys. Qui ho diria… Feliciter.