A-Només jo escric ací; on estan els que lligen?
B-Ja; no tinc res a escriure
A-Doncs no escrigues de res; aquesta societat està quasi moribunda
C-Si, és veritat; llig les notícies, però no puc escriure amb facilitat; no sóc massa expert en llatí
A-S’aprèn escrivint; una llengua morta és la que ningú no parla
C-Escriure, parlar, no és fàcil per a mi (com pots veure); estudie, practique, però és lent; estudi mitjançant els llibres; no tinc professor ni estudiants, ai!
A-Estant en Tiro, també per a mi era mol difícil escriure en llatí; aleshores tots erem de Tiro.
D-Parleu! De tant en tant escric al meu blog en llatí; potser escriga ací. Escriure així requereix molt de temps, però dóna gust.
E-S’ha de vivificar la societat! Llatinistes de tot el món, escriviu!!!
F-Hola, em presente i llig “Bellum civile”, on estic molt estúpid. Em fa pena el meu llatí…

Un poc estranya, no?
Doncs no és rar… La conversa es desenvolupa en llatí (ací la teniu) i pertany a una bitàcola descoberta per la teranyina cibernètica: aquesta.
Hala, si estiu avorrits, practiqueu el llatí.
Salutem plurimam!