Fa dos anys ja que portem, amb més pena que glòria, aquest blog.

Als qui seguiu per ací, gracietes.

Intentarem donar-li més “vidilla”. Entre altres coses, perquè, encara que us diguen el contrari, els que escrivim aquestes xorradetes, fruïm fent-ho… de debò. I perquè tots els amics, grans escriptors, companys desinteressats i altres espècies rares, altrament anomenades freakies, que s’hi troben, fa que la tasca siga encoratjadora…

Petonets i abraçadetes a dojo…