Espigolant not?cies
Fullejant la premsa aquests dies m'han cridat l'atenció algunes notícies:
- Apoyo sindical a los profesores de Tecnología. O "Todos queremos más"
- Manuel de Castro considera muy interesante la asignatura de Historia de las Religiones. O "Haz lo que yo digo pero no lo que yo hago"
- Los obispos despiden por sexta vez a una docente de Religión. O "Encima de p.., apaleadas".
Hom comprèn perfectament l'actitud dels sindicats (defensar especialment els interessos d'aquells que hi estan afiliats) però es tira de menys el que no haguessen fet res per les assignatures que sempre, sempre, sempre, han anat perdent protagonisme en el sistema educatiu, el Llatí i el Grec, que a cada reforma que passa van perdent hores i professorat.
I em semblen perfectes les raons que empren el companys per a justificar la seua hiperrepresentació en els estudis, però els puc ben dir que qualsevol professor de qualsevol matèria trobarà mil i una raó per justificar les seues assignatures.
Us deixe amb un escrit ("Instituts oberts in aeternum") que aparegué publicat en premsa fa uns mesos:
En els últims deu dies han clamat per les seues matèries els companys d'Educació Plàstica, els de Música, els de Física i Química, els de Filosofia, els de Llatí i Grec, els de Tecnologia… Tots esgrimeixen la importància d'aquests estudis i la necessitat de mantenir o pujar la seua càrrega lectiva.Tal allau de protestes es va trobar a faltar, per cert, quan van irrompre (al costat del batibull d'optatives) en l'ESO i van escombrar d'un cop de ploma el Llatí de 2n de BUP (actual 4t d'ESO).Doncs bé, amics, o fem setmanes lectives de 40 hores (amb sessions de classe de 45), o allarguem el curs escolar de setembre a juliol, o no hi ha manera humana de satisfer-nos tots.Em permet, amb la vostra aquiescència, un suggeriment: ja que el currículum de l'ESO s'ha fet amb salva siga la part (amb les meues excuses als sensats talents que el conjuminaren), ens asseguem i l'elaborem amb lògica: en acabar la Secundaria, l'alumne que vol continuar estudiant pot optar pels Cicles Formatius o el Batxillerat. Centrant-me en aquest últim, en el qual hi ha unes assignatures anomenades de modalitat (Matemàtiques, Física i Química, Biologia i Geologia, Dibuix Tècnic i Tecnologia -per al Batxillerat de "Ciències"; Història, Grec, Llatí, Economia, Matemàtiques Aplicades i Història de la Música -per al de "Lletres" – i molt Dibuix -per al d'"Arts"), només em permetré tres preguntes orientatives:1. Per què tenen totes elles hiperrepresentació en l'ESO, excepte Grec, Llatí i Economia?2. Té molt sentit que un alumne que haja decidit seguir un Batxillerat Humanístic estiga obligat a elegir en 4t dues assignatures entre Música, Dibuix, Tecnologia, Física/Química i Biologia/Geologia?3. Es parla ara d'una assignatura de ciències per a tots els alumnes de Batxillerat; per què no una altra de "lletres" -introducció a l'oratòria, redacció i comentari de texts…?Hi ha més interrogants i poc espai. Cal perfilar un ensenyament secundari lògic i que també atenga als interessos de l'alumnat i no només dels diferents col·lectius de docents. És cert que el saber no ocupa lloc i tots tenim una cosa que oferir, però, és infinit el calendari escolar?Companys, una cordial abraçada.
Pel que fa al tema de la Religió i les seues possibles alternatives, el part del Govern ha estat com el del ratolí (però ja ens té acostumats: eixe famós "talante" es tradueix en fer lleis edulcorades i satisfer tota la caverna i els seus hooligans? No altra cosa és la broma de la llei de la memòria històrica o la de seguir subvencionant els bisbes).
Senyor de Castro: si tan interessant és eixa nova assignatura, per què se l'han de perdre els qui només faran Religió catòlica? O tots o ningú, no? Insistisc: la millor alternativa és treure una religió confessional de les escoles públiques, o posar-la fora d'horari. També es podrien buscar altres alternatives:
- Bledes alternatives a la religió, o
- Humanisme ateu, per aquells alumnes que no combreguen amb cap confessió.
Com que avuí estic "rotllero" us deixe un altre escrit:
Situació de ficció: Hola, adore les clòtxines al vapor. Juntament amb uns milers de conciutadans, formem un grup nombrós, tan nombrós que hem aconseguit que, per llei (a l'empara del xicotet Estat Ciutat del Clotxinà, principal exportador de clòtxines), tots els restaurants del país tinguen en la seua carta un plat de clòtxines al vapor. Però no sols això, a més els cuiners que els preparen, són professionals de la nostra sencera confiança, per tal com els hem proposat i imposat nosaltres. Però encara hi ha més: tots aquells clients que entren en el restaurant i no vullguen assaborir eixa delícia, han de menjar, velis nolis, bledes bullides. Com, d'altra banda, estan obligats a menjar en restaurants tots els dies, excepte caps de setmana, si no desitgen ingerir bledes ni clòtxines, han de romandre asseguts mirant-se les cares fins que la resta de comensals acaben les seues viandes.
Preguntes tendencioses: Acceptarien els restaurants aquestes condicions draconianes? Més encara, els clients que no senten apetència per les clòtxines i els que prefereixen menjar a casa, acatarien tan gran barbaritat?
Situació real: És precís descriure-la? És la que es viu en els nostres centres d'ensenyança públics, canviant “clòtxines” per “religió catòlica” i “bledes” per “activitats alternatives a la religió”. Per favor, senyors bisbes i senyors Concapes, queden-se amb les seues clòtxines, preparats pels seus cuiners, però no vullguen obligar als altres a combregar amb bledes; potser preferim un altre menjar, o simplement dejunar.
Problema real: La poca fe que tenen els bisbes en la fe dels seus propis feligresos: pensen que sense alternativa a la religió perdran clientela. No es preocupen: tenen els seus mecanismes sàviament utilitzats, des de la “recomanació” d'escollir Religió si es vol "comulgar" o confirmar fins a l'unflament de notes perquè apuge la nota mitjana de l'expedient.
Possible solució: Des d'ací anime als Equips Directius dels Centres Públics a elaborar els horaris lectius, situant l'ensenyança de la religió a primera o última hora, deixant així llibertat als pares perquè donen l'alternativa que més els plaga als seus fills. És el que jo he sol•licitat en el col•legi de la meua filla.
(Última hora: Ells insisteixen. EL PAÍS del diumenge 24 de juliol; declaracions de Manuel de Castro, Director de Religiosos de l'Ensenyança: s'han d'atendre “els drets dels que vullguen rebre-la [la religió] i dels que no”; però poc després afig que els que no vullguen estudiar-la, han de rebre formació general sobre totes les religions. Per què?) [açò és de l'estiu de fa dos anys!!!]
Ah, i damunt, els cambrers, vull dir els profes, que ells despedeixen hem d'idemnitzar-los nosaltres! "Pa cagar-se i no torcar-se!".
Hala, ja m'he desfogat!
Ah, i una notícia més agradable: els nostres alumnes ja tenen una finestra oberta per a les seues dèries: Is richtig das? Visiteu-la i comenteu.
Salutem plurimam!
He anat a parar aquí per casualitat,però m’ha agradat arribar-hi.
Primer de tot us felicito per tenir un lloc on parkat obertament d’educació professors i alumnes d’una manera crítica.
Però jo us escric perquè fa dos dies vam anar a la reunió informativa de les matèries optatives que tindran l’any que ve els alumnes de 4t d’ESO i, sincerament, estic ben atabalada i decebuda. Crec que fins al batxillerat haurien de ser obligatòries, de manera igual, ass. de lletres i de ciències, i a batxillerat ja triarien! Trobo fantàstic que posin mat.optatives per fer més amè i al seu gust (dels alumnes) els estudis, però no de la manera que es fa.
. per començar, les mat. comunes són 3 llengües, socials i mates (l’única de ciències)
. Les optatives són 4 de ciències(biol., f.iq., tecnol., i inform), 2 arts(visual i música) i 2 lletres (francès i llatí). Tenint en compte l’obligatorietat de les lletres, trobo lògic que les optatives siguin així.
. Ara bé, quan han de triar és un enrenou. Per ex. si el nano ha ant fent francès fins ara, i el vol continuar, ja és 1 de lletres més, i si li van les ciències ( com al meu) es veu obligat a gafar les altres dues de ciències, que encara que li agradin preferiria que ja entressin en les comunes i ara poguer agafar visual (encara q no s’hi vulgui dedicar sempre és enriquidor i divertit fe-ne), o llatí(si no el fa ara, ja no el farà mai), per no dir que li és un autèntic mal de cap triar dues de ciències de les quatre, perquè totes les troba importants.
. Com a conclusió crec que a 3r d’eso (q, és el q fa ara, quan ja ha de triar) no s’hauria de fer triar segons quines matèries als nanos, en vès de posar-se contents els atabala. Crec q hi hauria d’haver – optatives i q haurien de servir per formar-los encara q sigui en coses q no els servirà en el batxillerat que escolleixin. Ja tindran temps de decantar-se al batxillerat!!!
y por cierto, creo que vas por buen camino cuando hablas del “ekipo direktibo”. Yo he tenido que pelearme con alg?n que otro ekipo que me dec?a que Cultura Cl?sica era s?lo una optativa, para segundo ciclo de la ESO y que el alumnado s?lo lo pod?a cursar un a?o.
?la inspecci?n? Hablemos de las matr?culas de septiembre y c?mo se reparten los “alumnos” en las optativas y despu?s hablaremos de la inspecci?n.
Yo sigo siendo “positivo, nunca negativo”. Ejemplo de nuestra utilidad, si has visto las ?ltimas nuevas implataciones en Valencia, s?lo se implantan nuevos bachilleratos human?sticos (je, je, je). Como dice mi profe de valenci?: el cliente siempre tiene la raz?n.
Fins fa ben poc, jo creia que nom?s es podia fer al segon cicle d’ESO (tercer i quart), per? Ana em coment? en Sagunt que si es demana (i es concedeix), pot impartir-se (altra cosa ?s que a l’equip directiu li interesse -si falten hores als nostres departaments, per exemple- o que la inspecci? ho permeta -al segon cicle ?s d’oferta obligat?ria per? al primer no).
Gracias por la bienvenida. Pues no sab?a de la existencia de una optativa de segundo de introducci?n al derecho, lo mirar? en la p?gina de la generalitat a ver si encuentro algo.
Un par de preguntas: ?actualmente no se puede dar cultura cl?sica en toda la ESO?, yo en mis continuos cambios de centro, he dado Cultura Cl?sica desde 2? hasta 4? de ESO.
Iaenus, benvingut per aquest raconet. Pense que no ?s tirar pedres damunt de la nostra teulada (encara que jo sortosament en 18 anys de tasca encara no he patit cap alternativa). Potser no es menge de principis, per? jo encara en tinc: llogaries una planta o una cambra de ta casa a una secta, posem per cas, per tal que fera els seus rites encara que et pagaren molt?ssim? O deixaries que la teua filla eixira en uns dels supervideos de la FAES, tot i que et donaren un Rolls? Jo no. A m?s, ja saps quins departaments es faran c?rrec de la nova hist?ria de les Religions? Tem que els nostres no.
La soluci? vindria per mesclar els dos problemes que plantege: treure la confessi? de les aules p?bliques i fer un curr?culum amb seny: m?s llat? i grec per als alumnes encarats a fer un batxillerat human?stic (de les dues vies), Cultura cl?ssica com optativa per a tota l’ESO i permetre donar Referents i Fonaments en tots (tots) els centres: ens sobrarien hores (ah, i per cert, s? que existeix una assignatura que es diu “Introducci? al Dret”: es d?na a segon de Bat, per? poquets centres la donen -els alumnes prefereixen les de tota la vida- i a m?s la donen els d’Economia).
Madulain, me n’alegre de llegir-te altra vegada per ac?: et trob?vem a faltar.
Salutem plurimam!
Salutacions cordials Sergi!
?s aquesta la primera vegada que em decideixo a deixar les meves paraules al teu nou blog. Aprofite l’ocasi? per dirte que m’agrada molt com est? quedant^, enhorabona!
I sobre l’article que acabe de llegir…trobe que tens tota la ra? del mon. La gent de lletres sempr hem hagut de suportar ser minor?a, i que per ser-ho no ens tinguessin en compte, o ens passassin per damunt.
Ara son uns altres els que se les veuen i se les dessitgen per defendre les seves assignatures, i de ben segur esperen que eixa minor?a sempre oprimida els comprenga i surta el carrer a recolzar-los, i en cert mode m’alegra que hagen de passar per el que les lletres porten tant de tems passant. Potser la rama de les ciencies els semble m?s important, pero jo crec que una formaci?n humanista es la base imprescindible per qualsevol persona, nung? que no h aja fet tan sols una aproximaci?n a la cultura cl?ssia o a la filosof?a, ning? que no conega la historia i la literatura pot dir que te una cultura general. Cada vegada tinc?m?s clar que aquella reforma educativa en que es va implantar la ESO era un truc per treure unes noves generacions m?s ignorants de cara a tot, als drets i a les bligacions, a les lleis, al mon pol?tic, i cada vegada em sembla que aques pa?s m?s passes fa cap enrere, d’ac? a poc els governants tornar?n a ser “caciques”.
B?, de tot cor m’agradar?a que les coses tornessin a ser com abans, per?…conservant les millores que puga tenir aquest nou sistema ( que segur que alguna cosa bona te…encara que jo no la veja). fins ac? la meva opini?.
Valete!!
Hablar de religi?n, en la pr?ctica ser?a tirar piedras sobre nuestro tejado, porque creo que a todos nos ha tocado alguna vez una alternativa para complementar horario. En Andaluc?a pretenden sacarla del horario lectivo, y todo el mundo se ha puesto muy nervioso porque los horarios sufrir?an cambios “inexperados”. En cuanto a las “tecnolog?as”, “economias” y otras “materias” han demostrado su incapacidad de adaptarse al sistema educativo. Nosotros, no estamos tan mal. Si es injusto que al alumno en 4? no se le de una opci?n “no-cient?fica” y tenga que descubrirla por “generaci?n espontania” o “ciencia infusa” en bachillerato.
Una pregunta: si cas? el 20% de los universitarios hacen derecho, ?c?mo es que no hay una “introducci?n al derecho romano” o algo as
Ja est? la resposta, per? haureu d’anar a l’Ist richtig das? per a veure-la.
Vale!
I aix? que no he parlat de l’Educaci? per a la ciutadania i les reaccions bisbals (objeccions de consci?ncia i tal).
Ana, el t?tol del bloc va estar consensuat pels alumnes… T? a veure amb la pr?ctica di?ria de les classes i estaria b? que ells mateixos ho explicaren (Blai?)… ?s confesable del tot.
Basia et amplexus! (optate quae mauultis)
PS: Sols m’ha faltat dir que la Cultura Cl?ssica em mantingu? viu aquell any.
Jejeje, com deia aquell: Anton?, que prefereixes, els caragols o les ostres? Anton?, per? fou m?s diplom?tic que tu i digu? que li agradaven les dues coses.
Avui en dia la pregunta hauria estat: Anton?, que prefereixes, les cl?txines o les bledes? I Anton? hauria respost: No en vull cap de les dues, si vols menjar cl?txines te les cuines a ta casa per a tu!!
Per cert, el primer fragment de text que has copiat t? molta ra?. A 4t d’ESO no s’oferta cap assignatura encarada a un batxillerat de lletres. Jo vaig haver de fer el batxillerat 100% cient?fic (amb biologia, f?sica i qu?mica i matem?tiques!!!!) per no haver d’anar a la classe d’aquells que havien agafat m?sica, dibuix… (no hi havia massa ambient de treball en eixa classe).
All right? Ist richtig das?
Todo eso lo piensas sin tener AAR en 3? como tengo yo este a?o …
?Alguna raz?n confesable para el t?tulo alem?n del blog colectivo?