[crítica seleccionada sobre el film "Bailo por dentro"]

Aquesta pel·lícula, mostra la gran dificultat que tenen les persones amb problemes de discapacitat, mostra la dificultat que tenen per a tindre una vida independent, sense control, amb intimitat… Com mostra la pel·lícula, la dificultat que té Michael perquè els profesionals sanitaris el deixen la possibilitat d’independitzar-se. Els profesionals no deixen de cap manera a Michael poder viure tranquil, a la seua pròpia casa.

L’arribada de Rory va ser per a Micheal una gran inspiració, i gràcies a ell, Michael complirà el somni de poder independitzar-se i viure fora de aquella residència amb metges, personal sanitari, etc.. i que usen als discapacitats, com Micheal i Rory, per treure fons per a la fundació de discapacitats.

Jo pense que, en aquest món, no sols els discapacitats són discriminats, però els discapacitats sí són molt discriminats. En aquest món tot el que és diferent, serà discriminat. Li falte mitja cama, mig braç, mig cervell, serà discriminat.

I, ja per acabar, crec que la jove que es va encarregar de Michael i Rory va ser una gran ajudant i que va servir molt per al cuidat d’aquests dos. Crec que aquestes persones, que cuiden persones amb aquestes dificultats, són molt importants, ja que fan un paper essencial per a la vida d’aquestes persones i tenen molt de mèrit, perquè pense que no ha de ser fácil, estar atent el 100% d’una persona, que en qualsevol moment, li pot passar alguna cosa.

Bailo por dentro és una pel·lícula molt “guapeta” però a la volta molt trista que sense dubte, et farà caure dos llàgrimes. En fi, jo vaig acabar així.

OMAR PRATS MAS - 1PQPI